L'homenatge a l'Ovidi, magnífic i emotiu. Ha estat
molt, però que molt bé. Estic orgullosa de ser mitjagaltera.
Ha vingut molta gent, sobretot molta gent jove, tant
de Manuel com d'altres pobles de la rodalia. Alguns d'ells han comentat
en eixir que han descobert aquesta nit a l'Ovidi.
Felicitacions a la gent que l'heu preparat, als que
heu eixit a actuar i també als que heu estat darrere. A Càrol i a Imma
pel text i a Pau per llegir-lo. A Quique, Juanma i Josep per les seues
actuacions. També a Xavi, Felet i Tomàs, per encarregar-se de la qüestió
tècnica. I què dir d'Ali i d'Imma?, impagables. Però quina interpretació
de Tot l'enyor de demà que ens heu fet, xiquetes, a mi m'han
eixit les llàgrimes. M'encanta aquest poema de Papasseït (des de que
tinc fills que l'entenc en la línia de la peli d'Isabel Coixet Mi
vida sin mí i m'emociona encara més)
Una altra cosa que em fa sentir-me contenta del meu
poble: avuí s'ha tornat a demostrar que a Manuel els nacionalistes no
estem dividits, potser en som pocs, potser hi ha de diferents
sensibilitats i de diferents generacions, hi ha independentistes i gent
que no ho és, gent més canyera i altra més moderada, però no estem
barallats, anem junts a les coses i ens reconeguem com a del mateix
rotllo, com a companys de viatge. I la MitjaGalta, com a espai de
confluència que és, té molt a veure amb que això haja sigut d'eixa
manera.
Tant de bo hi haguera més espais de confluència com
aquest, i no de divisió, per tot el País Valencià.
estimats, estem en el nostre millor moment,
aprofitem-lo
endavant!
